Un total de 70 municipis de Catalunya paguen un rebut mig de l’Impost de Bens i Immobles (IBI) més car que el d’Igualada. Aquestes xifres s’extreuen de les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya i de la informació de la Direcció General del Cadastre corresponents al 2024.
Entre aquesta setantena de municipis catalans hi ha ciutats com ara Castellbisbal, Matadepera, Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Abrera o Gurb, tots amb un rebut mitjà per habitatge més alt que el de la capital de l’Anoia. El municipi de Catalunya amb l’IBI més alt és Santa Susanna, a la província de Barcelona, amb un rebut mig per habitant de 1.761,74 €, un 38% més alt que l’import de l’impost a la capital de l’Anoia.
Altres municipis que presenten un rebut mig superior al d’Igualada són, per exemple, Sant Esteve Sesrovires amb 1.243’64 €, Castellbisbal amb 935’97€, Vilassar de Dalt on el rebut mig és de 811’83 €, Sant Cugat on de mitjana es paguen 758’83 € d’IBI, Santa Coloma de Cervelló amb 733’46€ o Barcelona amb 708’73 €.
Aquestes dades públiques posen de manifest, també, que Igualada presenta un rebut mitjà molt similar al de ciutats com Martorell, Sitges o Vallirana, fet que confirma que el nivell impositiu local es troba plenament alineat amb municipis similars.
Marc Castells, alcalde d’Igualada ha remarcat, a més, que Igualada “és un dels municipis amb una inversió més alta per habitant i importants serveis gratuïts o a un preu baix com ara el servei de teleassistència per a persones grans, que és gratuït, o les llars d’infants municipals que tenen un dels costos més baixos de la província de Barcelona”.
Castells ha posat de manifest, a més, que actualment el municipi d’Igualada té “tots els indicadors socioeconòmics que marca la Generalitat en verd, senyal de la bona gestió del govern de la ciutat”.
Les dades oficials, doncs, demostren de manera clara i documentada, que l’afirmació que, reiteradament, fa ERC Igualada on s’assegura que l’Impost sobre Béns Immobles de la ciutat és “el més car de Catalunya” és falsa i desmenteixen la falsa percepció que s’ha volgut instal·lar des de determinats grups polítics.